Can Móra i el futur de La Penya

Acabo de veure que han aprovat la requalificació dels terrenys del Barça al costat del Camp Nou. El cas de La Penya i Can Móra no és el mateix, ja que el Barça disposava dels terrenys i instal·lacions des de fa molts anys.

Per què La Penya havia de comprar uns terrenys no urbanitzables?? Per mi no és ètic que el nostre club es dediqui a especular amb terrenys, promovent-ne la seva requalificació. I no parlo de l’ús que plantejaven donar al futur complexe, ja que la proposta d’ubicar-hi un col·legi de tipus sexista, va fer desviar l’atenció del que en realitat era el tema de fons.

A Canyet encara s’està estudiant i debatent sobre el nou pla urbanístic i d’usos, i per tant, aquest tema no pot anar per lliure i tractar-se de forma independent: s’hauria d’incloure en el debat global. Entenc que cal donar viabilitat econòmica als projectes de Canyet, però si us plau, sense més totxo.

A més a més, els “pilotassos” urbanístics no són sostenibles. Aquesta operació pot generar caixa a La Penya per uns pocs anys. I després què? La caiguda potser serà més forta. Millor que pensem i busquem solucions a mig i llarg plaç. I perquè no, també baixar expectatives i començar a tirar més del gran potencial dels joves de la pedrera.

Suposo que de tot plegat ja se’n parlarà al sopar col·loqui “El bàsquet d’èlit és econòmicament sostenible?” que organitza La Sargantana el proper dimecres 3/2/10.

Can Móra, a la riera de Canyet

Separació i recollida selectiva

No és la primera persona que em diu que no separa les deixalles i que les llança totes juntes al contenidor de rebuig perquè “aquí a Badalona el contingut dels diferents contenidors (groc, blau, …) van a parar finalment al mateix lloc, a rebuig”. I es veu que el rumor també circula en d’altres ciutats de l’àrea metropolitana.

Això no pot ser! Cal una campanya urgent i contundent des de l’Ajuntament i l’Entitat Metropolitana per acabar amb aquests rumors!

Ja que segurament ha passat alguna vegada, cal reclamar a la concessionària que tingui els seus processos auditats i que assegurin que d’ara en endavant, el contingut de cada contenidor anirà on li pertoca. Igualment cal demanar més col·laboració als escombriaires, perquè més d’una vegada els veiem recollint al voltant dels contenidors i abocant-ho tot sense distinció al contenidor de rebuig.

I aprofitant, com que ara toca renovar el contracte, podem demanar a la concessionària que els seus vehicles siguin menys contaminants, i que potenciïn la utilització de vehicles elèctrics en la seva flota de petites furgonetes…

Paisatge de camí cap a la Font de l'Amigó

El Parc de la Serralada de Marina

Quants badalonins són conscients que tenim aquest Parc?

Fa uns anys Badalona va recuperar la platja, i ara vivim de cara el mar i n’estem orgullosos.

Ara ja toca recuperar la muntanya i deixar de viure d’esquena a ella! Per què no comencem a reclamar que el Parc sigui de Primera Divisió (que passi a ser 100% de la Diputació)? Per què no comencem a reclamar que ens treguin d’una vegada les maleïdes torres elèctriques que ens malmenten el Paisatge? Per què no acordem un pla d’usos sostenible i emprenem accions per fer-lo realitat (i així puguem gaudir d’una oferta atractiva emmarcada en el Parc i la muntanya)?

Som la 3ª ciutat de Catalunya en nombre d’habitants (de moment, mentre no ens passi Terrassa). Fem-nos sentir a les administracions comarcals, provincials, regionals, estatals, europees…!

Torres elèctriques al Parc de la Serralada de Marina

L’ecologia dels avis (o besavis)

Dels avis de començaments del segle XX (per molts seran els seus besavis i no tant els seus avis…), alguns néts els recorden amb la imatge de quan els cridaven “Tanca la porta !” o “Apaga el llum!”.

Aquesta era l’ecologia dels nostres avis: eren conscients del consum innecessari d’energia. Però no només això.

Fa poc sembla que haguem descobert el pa amb tomàquet, però en realitat l’ecologia ja es practicava des de fa temps: abans, la figura del drapaire ja feia les funcions de recollida selectiva; les estufes de llenya o les “cuines econòmiques” feien funcions similars a les actuals estufes de biomassa; les restes orgàniques servien per donar menjar als porcs o per fer adob; etc.

Qui encara hi sigui a temps, que escolti als seus eco-avis!

Arc a Can Ferrater