Els ocells a la ciutat

M’ha sorprès l’article “Los pájaros se desgañitan en la ciudad” (La Vanguardia, 15/4/11), on s’afirma que els ocells han de cantar més fort a la ciutat per culpa de la contaminació acústica.

A Dalt la Vila, zona més o menys tranquil·la de la ciutat, tenim la sort de tenir una bona representació d’ocells, bona part dels quals són bastant xerraires:

– Petits: Pitroig (o Barbaroig), Gafarró, Verdum (o Verderol), Cadernera, Tallarol de casquet i Tallarol capnegre, Cotxa fumada, Mallerenga carbonera, Mosquiter comú, Pardal …

– Mitjans: Merla (i el seu marit Merlot), Estornell, Ballester, Tord (quan arriba el fred)

– Grandets: Tórtora turca, Cotorreta argentina, Colom, Garsa, Tudó, Gavià argentat, Xoriguer, Gralla (visites ocasionals)

No sé què diran les dades objectives de població d’ocells a la nostra ciutat, però la meva percepció és que el nombre d’ocellets s’ha recuperat molt en relació a una dècada enrere. Suposo que en part és resultat del seguiment de la caça furtiva d’ocellets cantadors (principalment caderneres, verdums i pinsans), que es feia amb xarxes i que era molt practicada en camps abandonats o zones de matolls (zona de Can Colomer, al Parc de la Mediterrània, …).

Però tornem al cant dels ocells… A mi fins i tot, el cant dels ocellets m’arriba a provocar mal de cap, ja que el meu cervell està interessat (vulgui jo o no vulgui) en diferenciar cadascun dels diferents cants que se senten alhora. Hi ha moments en que un grup de ballesters (o falciots reials) xisclen mentre fan piruetes al cel, un gafarró es “desganyita” dalt d’una antena i en una altra un verdum i en una altra un merlot (el més melodiós). Mentre, creua volant una cadernera (xerrant, és clar), i els xiscles del xoriguer ens informen que s’està movent al voltant del campanar de Santa Maria. Escolto el cant d’un Oriol, però no em deixo enganyar, i en realitat és el ventríloc Estornell !

És un plaer poder gaudir del cant de tots aquests ocells lliures. Queda comprovat que no cal tenir a un ocellet tancat en una gàbia minúscula per poder gaudir de la seva bellesa, companyia i cant. Ara només falta que poguem fer més accions perquè la gent els conegui més i pugui apreciar-los en llibertat als voltants de casa seva, o al Parc de Can Solei – Arnús, o a la nova Plaça Pompeu Fabra, …

Verdum (o Verderol) menjant fruits de Troana a Dalt la Vila

El tamany importa

Una decidida política municipal en relació als Residus Sòlids Urbans (RSU) no és pas només renovar contenidors, ni assumir el fracàs d’un sistema exitós en altres municipis com és la recollida porta a porta.

A Badalona el percentatge de recollida selectiva està al 24,5% (dades 2009). Dades pobres, massa pobres per no emprendre accions valentes i decidides. La mitjana catalana al mateix any estava al 37,6%, i Terrassa, amb un nombre de ciutadans similar al de Badalona, està a aquests nivells (un 50% superior a Badalona).

Mirant la proporció dels diferents contenidors de la foto, ja es veu que la política municipal de RSU és de resignació. Com s’explica que la proporció de rebuig sigui tan elevada en relació als de selectiva?

Parlant amb particulars, el seu principal problema amb la selecció en origen és l’espai dins de l’habitatge on anar guardant els diferents “residus”. Caldrà donar-li una volta més al tema.

Però quan veus negocis que treuen les grans bosses i va tot al rebuig, et preguntes si no podríem fer accions cap a aquests. El volum que generen és elevat i el nombre d’interlocutors més limitat que no pas el de particulars, pel que en teoria és més fàcil realitzar accions amb un grau d’efectivitat apreciable.

Proporció de contenidors davant l'església de Santa Maria