M’ha sorprès l’article “Los pájaros se desgañitan en la ciudad” (La Vanguardia, 15/4/11), on s’afirma que els ocells han de cantar més fort a la ciutat per culpa de la contaminació acústica.
A Dalt la Vila, zona més o menys tranquil·la de la ciutat, tenim la sort de tenir una bona representació d’ocells, bona part dels quals són bastant xerraires:
– Petits: Pitroig (o Barbaroig), Gafarró, Verdum (o Verderol), Cadernera, Tallarol de casquet i Tallarol capnegre, Cotxa fumada, Mallerenga carbonera, Mosquiter comú, Pardal …
– Mitjans: Merla (i el seu marit Merlot), Estornell, Ballester, Tord (quan arriba el fred)
– Grandets: Tórtora turca, Cotorreta argentina, Colom, Garsa, Tudó, Gavià argentat, Xoriguer, Gralla (visites ocasionals)
No sé què diran les dades objectives de població d’ocells a la nostra ciutat, però la meva percepció és que el nombre d’ocellets s’ha recuperat molt en relació a una dècada enrere. Suposo que en part és resultat del seguiment de la caça furtiva d’ocellets cantadors (principalment caderneres, verdums i pinsans), que es feia amb xarxes i que era molt practicada en camps abandonats o zones de matolls (zona de Can Colomer, al Parc de la Mediterrània, …).
Però tornem al cant dels ocells… A mi fins i tot, el cant dels ocellets m’arriba a provocar mal de cap, ja que el meu cervell està interessat (vulgui jo o no vulgui) en diferenciar cadascun dels diferents cants que se senten alhora. Hi ha moments en que un grup de ballesters (o falciots reials) xisclen mentre fan piruetes al cel, un gafarró es “desganyita” dalt d’una antena i en una altra un verdum i en una altra un merlot (el més melodiós). Mentre, creua volant una cadernera (xerrant, és clar), i els xiscles del xoriguer ens informen que s’està movent al voltant del campanar de Santa Maria. Escolto el cant d’un Oriol, però no em deixo enganyar, i en realitat és el ventríloc Estornell !
És un plaer poder gaudir del cant de tots aquests ocells lliures. Queda comprovat que no cal tenir a un ocellet tancat en una gàbia minúscula per poder gaudir de la seva bellesa, companyia i cant. Ara només falta que poguem fer més accions perquè la gent els conegui més i pugui apreciar-los en llibertat als voltants de casa seva, o al Parc de Can Solei – Arnús, o a la nova Plaça Pompeu Fabra, …
Verdum (o Verderol) menjant fruits de Troana a Dalt la Vila
Més Badalona 
