Han passat 2 anys des de l’entrada en vigor de la polèmica mesura de reduir la velocitat a 80 Km/h a les vies ràpides del nucli de l’àrea metropolitana (16 municipis afectats, entre ells Badalona, i trams de 6 quilòmetres de promig), i ara els resultats demostren que va estar una bona mesura: accidents reduïts a més de la meitat, reduccions de les cues en temps i longitud en un 30%, i reduccions de les emissions de gasos nocius i partícules en aquests corredors al voltant del 13%, malgrat que una part d’aquests beneficis segur que han estat provocats per la crisi i la conseqüent disminució del trànsit.
A posteriori, es podien haver aplicat altres mesures que es van proposar per millorar la gestió del trànsit, com la de reduir l’amplada dels carrils en aquests trams per aconseguir un carril extra exclusiu o prioritari pel transport públic o pels Vehicles d’Alta Ocupació (VAO), però la desproporcionada resposta de l’opinió pública (representada pels mitjans de comunicació) va parar aquestes noves mesures que havien d’afavorir els indicadors mediambientals.
Decisions que poden ser bones pel conjunt de la societat, si la opinió pública les percep en aquells moments com a contràries als seus interessos o conviccions, no seran tirades endavant pels governants per la por a perdre vots. O en tot cas, només es tiren endavant a l’inici dels mandats. Ara que estem a final de legislatura, és impensable que s’apliquin aquestes noves mesures. Fins el moment només disposem del carril bus a l’entrada a Glòries, i la construcció d’un carril VAO a la sortida cap a Sabadell, però no reduint l’amplada dels carrils, sinó realitzant una gran obra civil amb una gran despesa econòmica associada, rebaixant grans talusos per aconseguir el nou carril.
Malgrat les reduccions aconseguides, cal aplicar més mesures a nivell metropolità, ja que encara estem excedint el nivell màxim de contaminants fixat per la Unió Europea. Aquests alts nivells de contaminants són un perill més greu que els propis accidents de trànsit, ja que provoquen més morts i despesa sanitària a mig i llarg plaç. És necessari per tant, reduir el trànsit que circula per les vies ràpides i també urbanes (menys vehicles, i que circulin menys quilòmetres i menys temps), i promoure la utilització del transport col·lectiu i de vehicles més eficients i menys contaminants. Òbviament, el transport públic col·lectiu haurà d’estar a l’alçada i respondre eficientment a les necessitats dels ciutadans…
Com diu la meva dona, si perseguim als fumadors, també hem de perseguir els vehicles (i les indústries) contaminants.
D’altra banda, cal lluitar contra la idea de la opinió pública que aquestes mesures de gestió del trànsit són per recaptar diners. Per ajudar en aquest sentit, les entitats recaptadores podrien destinar els diners de les multes a accions que els ciutadans percebin com a positives, tal com l’eliminació de punts negres a les carreteres (si pensem en que les mesures s’apliquen per reduir accidents) o les ajudes per canviar a vehicles més eficients (si pensem en que les mesures s’apliquen per disminuir la contaminació). I està clar, fer-ho públic mitjançant una bona campanya de comunicació.
L'autopista entre President Companys i Martí Pujol
Més Badalona 