El Pla de Mobilitat Urbana de Badalona

 

El Pla de Mobilitat de Badalona: Una oportunitat per a la participació ciutadana real i efectiva en un tema que ens afecta a tots

Xavier Ventura. Equip de mobilitat

Més tard del previst i desitjat, finalment s’ha iniciat el projecte per a definir el primer Pla de Mobilitat Urbana (PMU) de Badalona, tal com ens obliga la legislació vigent. Segons aquesta, un PMU té com a objectiu la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, i és l’eina bàsica que planifica les estratègies per assolir una mobilitat sostenible.

La mobilitat ens afecta a tots i cada vegada som més conscients dels conflictes en l’ús de l’espai públic i entre els diferents modes de mobilitat (a peu, bicicleta, turisme privat, vehicles comercials, autobusos, …), els problemes de congestió del trànsit, la contaminació atmosfèrica i acústica, la generació de gasos d’efecte hivernacle, els accidents a la via pública, etc.

Cal prendre mesures per millorar la mobilitat i les seves implicacions. Necessitem anar progressivament cap a modes més sostenibles, més eficients energèticament, menys contaminants i més segurs, i tot això sense perjudicar el desenvolupament socioeconòmic.

Fruit d’aquestes inquietuds va néixer el Grup de Treball de Mobilitat de la Coordinadora d’AAVV del Districte 1, el qual té com a objectiu tractar els temes comuns de mobilitat i realitzar aportacions al futur pla de mobilitat de Badalona.

Les empreses contractades per la Diputació per elaborar el PMU ja han començat les seves tasques. A la primera fase de diagnosi analitzaran la situació actual i la tendència de la mobilitat a peu, amb bicicleta, amb transport públic, amb vehicle privat motoritzat; l’aparcament (incloent zones de càrrega i descàrrega); seguretat viària; diagnosi ambiental; els accessos a zones industrials i centres de treball; els camins escolars; etc.

En la planificació del projecte, una vegada redactada la pre-diagnosi (foto actual de situació, amb les problemàtiques detectades), està prevista la participació ciutadana per tal de revisar-la i fer-hi aportacions, probablement ja a inicis de 2011.

Una empresa especialitzada promourà i gestionarà aquesta participació requerida per la legislació, si bé de moment encara no s’ha establert com serà aquest procés, que teòricament s’hauria de vertebrar al voltant del Consell de Mobilitat. En tot cas, caldrà garantir que qualsevol ciutadà pugui participar-hi.

Després de la diagnosi de problemàtiques, els tècnics del projecte plantejaran solucions a les mateixes, i novament tindrem una altra fase on podrem participar els ciutadans, en aquest cas per analitzar les propostes i fer aportacions.

Tinguem en compte que les propostes no seran del gust de tothom. Així doncs, preparem-nos per a trobar solucions de consens amb el suport dels especialistes, els quals aportaran dades objectives de la diagnosi. Aquestes solucions hauran de garantir un equilibri entre el respecte al Medi Ambient, la cohesió social i el desenvolupament econòmic. I no oblidem que la legislació ja ens obliga a aplicar mesures per reduir l’alt nivell de contaminació atmosfèrica que patim a la primera corona metropolitana.

Una vegada consensuat el PMU i el seu Pla d’Acció, en el que haurà de figurar una línia d’actuacions a realitzar pressupostades i en uns terminis determinats, aquest haurà d’anar al Ple per a la seva aprovació. Serà molt important que s’aprovi per unanimitat, pel que demanem a totes les forces polítiques municipals que s’impliquin en l’elaboració del Pla des d’un inici. I més si tenim en compte que serà aprovat en el proper mandat i que estarà vigent durant 6 anys (equivalent a una legislatura i mitja).

Així mateix, esperem que hi hagi una bona coordinació entre les àrees implicades de l’organització municipal. I per descomptat, que el Pla aprovat s’executi i no quedi en paper mullat. Finalment, s’haurà d’analitzar l’efectivitat de les actuacions implantades i comprovar si han tingut els resultats esperats.

Des del Grup de Treball de Mobilitat de la Coordinadora, seguirem el projecte d’elaboració del PMU i com es concreta finalment la participació ciutadana, i anirem treballant en la diagnosi per realitzar aportacions quan correspongui. Us animem a participar en el Pla. Comptem amb el Veïnat.

Article publicat al número 2 de la publicació El Veïnat (octubre 2010)

https://docs.google.com/fileview?id=0B-Wx-vE1OxhkOWZkMzJmODYtZDgzZC00OGRiLWFmNDEtYmEwZGIyZjA2ODhj&hl=ca

http://www.coordinadora-bdn.blogspot.com/

Els 80 Km/h i la por a perdre vots

Han passat 2 anys des de l’entrada en vigor de la polèmica mesura de reduir la velocitat a 80 Km/h a les vies ràpides del nucli de l’àrea metropolitana (16 municipis afectats, entre ells Badalona, i trams de 6 quilòmetres de promig), i ara els resultats demostren que va estar una bona mesura: accidents reduïts a més de la meitat, reduccions de les cues en temps i longitud en un 30%, i reduccions de les emissions de gasos nocius i partícules en aquests corredors al voltant del 13%, malgrat que una part d’aquests beneficis segur que han estat provocats per la crisi i la conseqüent disminució del trànsit.

A posteriori, es podien haver aplicat altres mesures que es van proposar per millorar la gestió del trànsit, com la de reduir l’amplada dels carrils en aquests trams per aconseguir un carril extra exclusiu o prioritari pel transport públic o pels Vehicles d’Alta Ocupació (VAO), però la desproporcionada resposta de l’opinió pública (representada pels mitjans de comunicació) va parar aquestes noves mesures que havien d’afavorir els indicadors mediambientals.

Decisions que poden ser bones pel conjunt de la societat, si la opinió pública les percep en aquells moments com a contràries als seus interessos o conviccions, no seran tirades endavant pels governants per la por a perdre vots. O en tot cas, només es tiren endavant a l’inici dels mandats. Ara que estem a final de legislatura, és impensable que s’apliquin aquestes noves mesures. Fins el moment només disposem del carril bus a l’entrada a Glòries, i la construcció d’un carril VAO a la sortida cap a Sabadell, però no reduint l’amplada dels carrils, sinó realitzant una gran obra civil amb una gran despesa econòmica associada, rebaixant grans talusos per aconseguir el nou carril.

Malgrat les reduccions aconseguides, cal aplicar més mesures a nivell metropolità, ja que encara estem excedint el nivell màxim de contaminants fixat per la Unió Europea. Aquests alts nivells de contaminants són un perill més greu que els propis accidents de trànsit, ja que provoquen més morts i despesa sanitària a mig i llarg plaç. És necessari per tant, reduir el trànsit que circula per les vies ràpides i també urbanes (menys vehicles, i que circulin menys quilòmetres i menys temps), i promoure la utilització del transport col·lectiu i de vehicles més eficients i menys contaminants. Òbviament, el transport públic col·lectiu haurà d’estar a l’alçada i respondre eficientment a les necessitats dels ciutadans…

Com diu la meva dona, si perseguim als fumadors, també hem de perseguir els vehicles (i les indústries) contaminants.

D’altra banda, cal lluitar contra la idea de la opinió pública que aquestes mesures de gestió del trànsit són per recaptar diners. Per ajudar en aquest sentit, les entitats recaptadores podrien destinar els diners de les multes a accions que els ciutadans percebin com a positives, tal com l’eliminació de punts negres a les carreteres (si pensem en que les mesures s’apliquen per reduir accidents) o les ajudes per canviar a vehicles més eficients (si pensem en que les mesures s’apliquen per disminuir la contaminació). I està clar, fer-ho públic mitjançant una bona campanya de comunicació.

L'autopista entre President Companys i Martí Pujol

La teoria de l’escaldament de la granota i la pacificació del trànsit

Per tal de poder tirar endavant bones propostes sense que l’opinió pública es posi en contra, el millor és aplicar la teoria de l’escaldament de la granota (un símil una mica bèstia, però molt clar): si posem una granota en aigua cremant, aquesta saltarà fora del pot; en canvi, si la posem en aigua a temperatura ambient i l’anem escalfant poc a poc, la granota no se n’adonarà i acabarà cuita.

És una opció força recomanable per a l’aplicació de mesures de pacificació del trànsit. Poc a poc i sense fer soroll, anar aplicant mesures, fins que una vegada establertes són normals pels ciutadans, ho assimilen com a habitual i s’adapten a la nova situació pràcticament sense adonar-se’n. Així es va fer i va passar amb la pacificació del trànsit als carrers de baix a mar. I així esperem que es vagi extenent a gran part de la ciutat.

Però també cal aprofitar ocasions. A Dalt la Vila vem perdre una gran oportunitat quan van finalitzar les obres de la plaça Constitució, on la gent ja s’havia acostumat a no poder-hi circular. Si en aquell moment s’hagués restringit el trànsit, no hauria estat cap daltabaix.

A Badalona estem a l’espera de que es concreti el pla de mobilitat local i comenci la seva aplicació pràctica. Però no ens hem d’oblidar que a Badalona ens travessen dues vies ràpides i que el seu fluxe podria augmentar amb el futur túnel de la B-500. Per tant, cal que Badalona faci escoltar la seva veu en relació a aquesta nova infraestructura. No té sentit que demanem que l’autopista passi a ser una via suburbana, i en canvi permetem que augmenti el seu fluxe degut a la connexió amb el nou túnel. Caldrà pensar en aquesta connexió afegint el supòsit que algun dia haurem aconseguit  una autopista més permeable en el seu pas per Badalona i que el seu trànsit s’haurà pacificat en bona mesura.

Plaça Constitució de nit (sense cotxes)