Archive for the ‘Paisatge’ Category

Tenim paisatges a Badalona?

12 febrer 2010

Si formulem aquesta pregunta als badalonins, possiblement molts d’ells ens diran que a Badalona no tenim paisatges. Però si la pregunta li fem al director de l’Observatori del Paisatge, Joan Nogué (que la setmana passada va rebre el premi Rei Jaume I d’Urbanisme, Paisatge i Sostenibilitat 2009), de ben segur ens dirà que en tenim infinits.

Això és degut a que la majoria associem “paisatge” a l’equivalent a una foto d’un entorn natural d’una bellesa universal, tal com les imatges de la Toscana italiana, de la Provença francesa, o totes les imatges que vem poder veure en el programa “El paisatge favorit de Catalunya”. En canvi, els experts europeus van definir “Paisatge” com “una part del territori tal com la percep la població, el caràcter de la qual resulta de l’acció dels factors naturals i/o humans i de les relacions que s’estableixen entre ells”.

O sigui, que el paisatge és tot el que veiem, sigui bonic o lleig, en el camp o a la ciutat, creat per la natura i/o modificat per l’home. I és un concepte subjectiu, ja que depèn de la percepció que cadascú pugui tenir d’aquell entorn.

El paisatge ens afecta emocionalment i això té una repercusió directa en la nostra salut. Però apart d’estar lligat a la salut dels individus, el paisatge també és un bon indicador de la salut de la societat que viu en aquell entorn.

Per aquests i d’altres motius hi ha legislació específica sobre paisatge, enfocada a preservar el que valgui la pena, a millorar la gestió d’entorns on es cregui convenient, i a planificar canvis en zones on sigui necessari (renovar). Fa un any jo no sabia que existia un Conveni Europeu sobre Paisatge, ni tampoc una llei i un reglament d’àmbit català sobre Paisatge.

Els efectes de la legislació catalana (aprovada al 2005/06) encara trigarem a veure’ls, ja que ens trobem a la primera fase d’identificació de paisatges. A falta de concretar i aprovar, s’han identificat 135 paisatges diferenciats a Catalunya. Més endavant, tocarà fer recomanacions de gestió d’aquests paisatges, per tal que puguin ser recollides en els diferents plans territorials i sectorials i finalment es puguin anar aplicant. A més a més, inicialment es tractaran àrees grans, que en podríem dir macro-paisatges. I per acabar-ho de rematar, i malgrat que hi ha indicadors objectius per valorar un paisatge, cal tenir en compte que també hi ha indicadors subjectius, i que les decisions que es prendran no agradaran a tothom.

Per tant, potser hauríem d’anar treballant en el Paisatge des de l’altra banda, des dels micro-paisatges del món local que anem veient cada dia o que tenim a tocar. I per què no, també podríem començar a actuar només sobre les “fotos” dels paisatges, mirant que cada paisatge sigui més bonic. I això és feina de tots, ciutadans i administració.

Deixant de banda la subjectivitat en la valoració dels paisatges, entenc que tots considerem millor uns entorns visuals nets i hamoniosos, que no pas bruts i caòtics.

No creieu que costa gairebé el mateix fer-ho bé i deixar-ho maco que no pas al contrari? Poc a poc podem aconseguir entorns més agradables per a la vista i l’esperit. I noteu que apart del lligam entre paisatge i salut, també la millora dels paisatges quotidians pot crear o reforçar sentiments d’identitat en els habitants d’aquell territori, en el nostre cas, Badalona.

Parc de la Mediterrània (antic abocador de Pomar) amb el Cementiri de Sant Pere al fons

Anuncis