Entre els combustibles d’origen fòssil, el gas natural és el menys contaminant d’ells. I mentre l’energia elèctrica no sigui en gran part d’origen renovable (o lliure, com diu el mestre Ramon Folch), podem pensar en el gas natural com a font d’energia pels aparells domèstics dels habitatges.
Hi ha aparells domèstics que funcionen amb gas (gasodomèstics) que són més eficients energèticament que no pas els seus equivalents que funcionen amb electricitat (electrodomèstics). Per exemple la secadora o el forn.
Però em sorprèn que a diferència d’altres països, per aquí sigui gairebé impossible trobar una secadora a gas a les tendes. I que la majoria de forns que hi trobem siguin elèctrics. A què respon aquesta oferta comercial?
I ja que hi ha polítiques encaminades a millorar l’eficiència energètica, per què no hi ha estratègies per incentivar la utilització d’aquests gasodomèstics més eficients?
Per sort, també hi ha electrodomèstics cada vegada més eficients, sobretot els que utilitzen “bomba de calor” per generar escalfor (no molt elevada), amb una eficiència energètica molt superior als que utilitzen resistències.
El concepte de bomba de calor que ja utilitzen molts aires condicionats (extreure calor de l’exterior per portar-la a l’interior), s’està extrapolant a altres aparells com les secadores (consumint pràcticament la meitat) o per a sistemes d’aigua calenta sanitària.
Tapa del gas antiga, a un carrer amb llambordes a Dalt la Vila
Més Badalona 