Posts Tagged ‘residus’

Matar dos ocells d’un tret – La neteja dels residus sòlids flotants

10 Juliol 2013

Un any més, torna la polèmica a la platja de Badalona en relació als residus sòlids flotants. Aquest any el debat en relació a la seva procedència és més intens, ja que farà un mes (coincidint amb el xàfec curt però intens del 8/613) que pràcticament apareixen cada dia.

Òbviament, és un tema a trobar-ne la solució en els seus orígens, per tal que aquests residus no es produeixin, o com a mínim, que no vagin a parar ni a mar ni a la sorra (“és més net qui menys embruta”). Però ara vull parlar del servei de neteja d’aquests residus a primera línia de mar (tant a l’aigua com a la sorra).

Ja fa uns quants anys que a Badalona comptem amb el servei de neteja que fa una petita embarcació tipus “pelicà” per retirar residus sòlids flotants.

Jo sempre he estat molt crític amb aquest servei de neteja i així ho he expressat en diferents ocasions al Fòrum de Medi Ambient. Hi ha hagut algun any que cada metre cúbic de residus recollits ens ha costat més de 10.000 euros! De fet, el “Manual de Gestió Integral del Litoral” publicat per la Diputació de Barcelona ja adverteix: “Els mitjans mecànics i tècnics per a la neteja de sòlids flotants no són accessibles per a tots els municipis, a causa del seu cost elevat, la seva baixa eficiència i la poca rendibilitat”.

El que proposo és una opció que entenc que pot ser més eficaç i eficient, apart de ser més sostenible i socialment responsable. Enlloc de pagar els diners al pelicà, el qual genera bromera i contaminació, i no pot entrar a la zona de bany (que és on s’acumulen i molesten els sòlids) si no és per requeriment, el que proposo és disposar d’un equip humà “amfibi” de neteja que pugui treballar a la primera línia de costa, tant al primer tram de sorra, com al trencant, com a la pròpia zona de bany.

Pels mesos d’estiu, es pot contractar un equip de persones a l’atur o amb necessitats de reinserció social. No és preferible destinar els diners a aquest grup de persones que no pas a una empresa que gestiona un pelicà? De ben segur que donaria per un equip de més de 6 persones.

Amb l’ajuda d’alguns artefactes inofensius com salabrets i ganxos i mini-embarcacions pneumàtiques sense motor (entenc que sí poden estar a la zona de bany), no recollirien més residus a la zona de bany i primera línia de sorra, i en menys temps?

Personalment, crec que podríem “matar més d’un ocell (pelicà) d’un sol tret”.

Residus sòlids flotants a la platja de Badalona 6/7/13

Residus sòlids flotants a la platja de Badalona 6/7/13

Anuncis

El tamany importa

6 Abril 2011

Una decidida política municipal en relació als Residus Sòlids Urbans (RSU) no és pas només renovar contenidors, ni assumir el fracàs d’un sistema exitós en altres municipis com és la recollida porta a porta.

A Badalona el percentatge de recollida selectiva està al 24,5% (dades 2009). Dades pobres, massa pobres per no emprendre accions valentes i decidides. La mitjana catalana al mateix any estava al 37,6%, i Terrassa, amb un nombre de ciutadans similar al de Badalona, està a aquests nivells (un 50% superior a Badalona).

Mirant la proporció dels diferents contenidors de la foto, ja es veu que la política municipal de RSU és de resignació. Com s’explica que la proporció de rebuig sigui tan elevada en relació als de selectiva?

Parlant amb particulars, el seu principal problema amb la selecció en origen és l’espai dins de l’habitatge on anar guardant els diferents “residus”. Caldrà donar-li una volta més al tema.

Però quan veus negocis que treuen les grans bosses i va tot al rebuig, et preguntes si no podríem fer accions cap a aquests. El volum que generen és elevat i el nombre d’interlocutors més limitat que no pas el de particulars, pel que en teoria és més fàcil realitzar accions amb un grau d’efectivitat apreciable.

Proporció de contenidors davant l'església de Santa Maria

Els arqueòlegs del futur

15 Març 2010

Els arqueòlegs del futur aniran a explorar els nostres abocadors per fer-se una idea de com era la societat de la nostra època. Les deixalles són un reflex de la societat que les genera, i els abocadors són un reflex del nivell de respecte al Medi Ambient d’aquesta societat.

Per sort, els abocadors controlats d’avui en dia (com el de la Vallensana) no són com els plenament contaminants de fa 20 anys (com el del Garraf, o el de Pomar en menor escala), i esperem que els d’aquí 20 anys encara siguin més respectuosos amb el Medi Ambient.

Detall d'una secció de terreny a l'antic abocador de Pomar

Els abocadors de Badalona

15 Març 2010

A Badalona podem veure dos tipus diferents d’abocadors:

1) Antic abocador de Pomar. Podem dir que és del tipus “del passat” (si bé en realitat no es va tancar fa tants anys) i “generalista” (inicialment s’hi abocava de tot). El seu mal acondicionament per emmagatzemar residus generava problemes mediambientals que la major part de la població desconeixia, tal com contaminació de l’aire i aigua, incendis, explosions de gas acumulat, …

Seria equivalent al nyap de l’abocador del Garraf però en una escala molt menor.

Ara forma part del Parc de la Mediterrània, i “pel que sembla”, actualment les emissions de gasos (principalment metà i CO2) i aigües contaminades (lixiviats) són nules o molt baixes. A més a més aquest any es durà a terme un segon projecte d’acondicionament de la zona.

2) Pedrera de la Vallensana. Una vegada acabada la seva activitat, el projecte inicial contemplava reomplir-la únicament amb runa procedent de la construcció, si bé es va autoritzar realitzar una prova pilot amb bales de residus inertitzats provinents dels ecoparcs (amb cert percentatge de matèria orgànica, i per tant susceptible de generar gasos i lixiviats). Les mesures de seguretat són les dels estàndards actuals (aïllaments i conduccions per a la recollida de gasos i líquids), i per tant, res a veure amb les pràcticament nul·les mesures dels antics abocadors.

Pel que es va poder veure a les recents III jornades ecologistes d’Els Verds Badalona, els resultats de la prova pilot demostren que fins el moment les emissions de gasos i aigües contaminants han estat molt baixes. Esperem que així ens ho confirmin i expliquin en detall els responsables del projecte a la jornada que es farà al Viver aquest dimarts 16/3/10.

Malgrat aquests bons resultats inicials, ens hem de mostrar prudents ja que desconeixem l’evolució futura d’aquests residus. Avui en dia encara no sabem què fer amb la totalitat dels nostres residus, ja que no som capaços de tornar al seu origen (o re-utilitzar-los) cadascun dels diferents tipus de residus. La solució ideal no és amagar els residus que generem, si bé en l’actual societat consumista ens serà difícil aconseguir millores en el tractament final de les deixalles que generem.

D’altra banda, en la vessant paisatgística del projecte de la Vallensana, esperem que l’operació de cirurgia estètica que faran a la pedrera vagi bé i que en un futur no gaire llunyà cicatritzi correctament el gran tall que es va fer a la muntanya al llarg dels anys que van durar les extraccions. Geològicament no serà el mateix, però com a mínim confiem que es recuperi paisatgísticament.

Xemeneia d'alliberament de gasos a l'antic abocador de Pomar

Separació i recollida selectiva

28 gener 2010

No és la primera persona que em diu que no separa les deixalles i que les llança totes juntes al contenidor de rebuig perquè “aquí a Badalona el contingut dels diferents contenidors (groc, blau, …) van a parar finalment al mateix lloc, a rebuig”. I es veu que el rumor també circula en d’altres ciutats de l’àrea metropolitana.

Això no pot ser! Cal una campanya urgent i contundent des de l’Ajuntament i l’Entitat Metropolitana per acabar amb aquests rumors!

Ja que segurament ha passat alguna vegada, cal reclamar a la concessionària que tingui els seus processos auditats i que assegurin que d’ara en endavant, el contingut de cada contenidor anirà on li pertoca. Igualment cal demanar més col·laboració als escombriaires, perquè més d’una vegada els veiem recollint al voltant dels contenidors i abocant-ho tot sense distinció al contenidor de rebuig.

I aprofitant, com que ara toca renovar el contracte, podem demanar a la concessionària que els seus vehicles siguin menys contaminants, i que potenciïn la utilització de vehicles elèctrics en la seva flota de petites furgonetes…

Paisatge de camí cap a la Font de l'Amigó