A Badalona podem veure dos tipus diferents d’abocadors:
1) Antic abocador de Pomar. Podem dir que és del tipus “del passat” (si bé en realitat no es va tancar fa tants anys) i “generalista” (inicialment s’hi abocava de tot). El seu mal acondicionament per emmagatzemar residus generava problemes mediambientals que la major part de la població desconeixia, tal com contaminació de l’aire i aigua, incendis, explosions de gas acumulat, …
Seria equivalent al nyap de l’abocador del Garraf però en una escala molt menor.
Ara forma part del Parc de la Mediterrània, i “pel que sembla”, actualment les emissions de gasos (principalment metà i CO2) i aigües contaminades (lixiviats) són nules o molt baixes. A més a més aquest any es durà a terme un segon projecte d’acondicionament de la zona.
2) Pedrera de la Vallensana. Una vegada acabada la seva activitat, el projecte inicial contemplava reomplir-la únicament amb runa procedent de la construcció, si bé es va autoritzar realitzar una prova pilot amb bales de residus inertitzats provinents dels ecoparcs (amb cert percentatge de matèria orgànica, i per tant susceptible de generar gasos i lixiviats). Les mesures de seguretat són les dels estàndards actuals (aïllaments i conduccions per a la recollida de gasos i líquids), i per tant, res a veure amb les pràcticament nul·les mesures dels antics abocadors.
Pel que es va poder veure a les recents III jornades ecologistes d’Els Verds Badalona, els resultats de la prova pilot demostren que fins el moment les emissions de gasos i aigües contaminants han estat molt baixes. Esperem que així ens ho confirmin i expliquin en detall els responsables del projecte a la jornada que es farà al Viver aquest dimarts 16/3/10.
Malgrat aquests bons resultats inicials, ens hem de mostrar prudents ja que desconeixem l’evolució futura d’aquests residus. Avui en dia encara no sabem què fer amb la totalitat dels nostres residus, ja que no som capaços de tornar al seu origen (o re-utilitzar-los) cadascun dels diferents tipus de residus. La solució ideal no és amagar els residus que generem, si bé en l’actual societat consumista ens serà difícil aconseguir millores en el tractament final de les deixalles que generem.
D’altra banda, en la vessant paisatgística del projecte de la Vallensana, esperem que l’operació de cirurgia estètica que faran a la pedrera vagi bé i que en un futur no gaire llunyà cicatritzi correctament el gran tall que es va fer a la muntanya al llarg dels anys que van durar les extraccions. Geològicament no serà el mateix, però com a mínim confiem que es recuperi paisatgísticament.
Xemeneia d'alliberament de gasos a l'antic abocador de Pomar
Més Badalona 