Matar dos ocells d’un tret – La neteja dels residus sòlids flotants

Un any més, torna la polèmica a la platja de Badalona en relació als residus sòlids flotants. Aquest any el debat en relació a la seva procedència és més intens, ja que farà un mes (coincidint amb el xàfec curt però intens del 8/613) que pràcticament apareixen cada dia.

Òbviament, és un tema a trobar-ne la solució en els seus orígens, per tal que aquests residus no es produeixin, o com a mínim, que no vagin a parar ni a mar ni a la sorra (“és més net qui menys embruta”). Però ara vull parlar del servei de neteja d’aquests residus a primera línia de mar (tant a l’aigua com a la sorra).

Ja fa uns quants anys que a Badalona comptem amb el servei de neteja que fa una petita embarcació tipus “pelicà” per retirar residus sòlids flotants.

Jo sempre he estat molt crític amb aquest servei de neteja i així ho he expressat en diferents ocasions al Fòrum de Medi Ambient. Hi ha hagut algun any que cada metre cúbic de residus recollits ens ha costat més de 10.000 euros! De fet, el “Manual de Gestió Integral del Litoral” publicat per la Diputació de Barcelona ja adverteix: “Els mitjans mecànics i tècnics per a la neteja de sòlids flotants no són accessibles per a tots els municipis, a causa del seu cost elevat, la seva baixa eficiència i la poca rendibilitat”.

El que proposo és una opció que entenc que pot ser més eficaç i eficient, apart de ser més sostenible i socialment responsable. Enlloc de pagar els diners al pelicà, el qual genera bromera i contaminació, i no pot entrar a la zona de bany (que és on s’acumulen i molesten els sòlids) si no és per requeriment, el que proposo és disposar d’un equip humà “amfibi” de neteja que pugui treballar a la primera línia de costa, tant al primer tram de sorra, com al trencant, com a la pròpia zona de bany.

Pels mesos d’estiu, es pot contractar un equip de persones a l’atur o amb necessitats de reinserció social. No és preferible destinar els diners a aquest grup de persones que no pas a una empresa que gestiona un pelicà? De ben segur que donaria per un equip de més de 6 persones.

Amb l’ajuda d’alguns artefactes inofensius com salabrets i ganxos i mini-embarcacions pneumàtiques sense motor (entenc que sí poden estar a la zona de bany), no recollirien més residus a la zona de bany i primera línia de sorra, i en menys temps?

Personalment, crec que podríem “matar més d’un ocell (pelicà) d’un sol tret”.

Residus sòlids flotants a la platja de Badalona 6/7/13

Les 3R de l’Energia: Reduir, Reduir i Reduir

Al món, cada dia som més i consumim més, mentre els recursos primaris del planeta cada vegada van a menys. Crític és el nivell de reserves dels recursos energètics d’origen fòssil, i especialment el del petroli. El creixement econòmic i tecnològic dels darrers 150 anys ja no serà possible sense el petroli, si no apareix una nova font energètica equivalent, que ara mateix no tenim.

Podem mirar de tirar d’altres fonts energètiques d’origen fòssil (gas natural i carbó principalment), però són recursos que també van minvant (i més ràpid ho faran quan ja no s’extregui petroli fàcilment). I ara com ara, amb la previsió d’energia produïda per fonts renovables, tampoc aconseguirem arribar als nivells de consum energètics actuals.

Podem pensar en l’eficiència energètica com a solució, però la paradoxa de Jevons (més eficiència comporta més consum) ja s’ha anat demostrant al llarg del temps i ara no tindria perquè ser una excepció.

Així doncs, l’opció més encertada sembla ser que tots plegats reduïm el consum energètic.

Els ciutadans no ho farem perquè no som prou conscients de la magnitud de la tragèdia i només ho veurem quan ja sigui un fet. Per tant, la solució per a reduir el consum actual hauria de venir de regulacions administratives fixades pels diferents governs: apujant els preus dels recursos energètics (penalitzant els grans consums per càpita i incentivant els consums baixos); o bé fixant uns consums energètics màxims per càpita (limitació de potències elèctriques a les cases segons nombre d’habitants); o …

En paral·lel, caldrà que els cervells privilegiats investiguin sobre noves fonts energètiques sostenibles i sistemes d’emmagatzemament d’energia, i potser també caldrà guardar una reserva de petroli dedicada a desenvolupar i produir aquestes solucions i sistemes.

Coneixem les 3R en relació als residus (Reduir, Reutilitzar i Reciclar. Aquí som tan “llestos” que directament vem anar a l’última opció…). I en quan a les 3R de l’energia, i com que diuen que perquè un missatge sigui percebut com important cal repetir-lo 3 vegades, doncs les 3R de l’energia haurien de ser Reduir, Reduir i Reduir !

Les 3 torres de la FECSA, avui ja sense funcionar

Els ocells a la ciutat

M’ha sorprès l’article “Los pájaros se desgañitan en la ciudad” (La Vanguardia, 15/4/11), on s’afirma que els ocells han de cantar més fort a la ciutat per culpa de la contaminació acústica.

A Dalt la Vila, zona més o menys tranquil·la de la ciutat, tenim la sort de tenir una bona representació d’ocells, bona part dels quals són bastant xerraires:

– Petits: Pitroig (o Barbaroig), Gafarró, Verdum (o Verderol), Cadernera, Tallarol de casquet i Tallarol capnegre, Cotxa fumada, Mallerenga carbonera, Mosquiter comú, Pardal …

– Mitjans: Merla (i el seu marit Merlot), Estornell, Ballester, Tord (quan arriba el fred)

– Grandets: Tórtora turca, Cotorreta argentina, Colom, Garsa, Tudó, Gavià argentat, Xoriguer, Gralla (visites ocasionals)

No sé què diran les dades objectives de població d’ocells a la nostra ciutat, però la meva percepció és que el nombre d’ocellets s’ha recuperat molt en relació a una dècada enrere. Suposo que en part és resultat del seguiment de la caça furtiva d’ocellets cantadors (principalment caderneres, verdums i pinsans), que es feia amb xarxes i que era molt practicada en camps abandonats o zones de matolls (zona de Can Colomer, al Parc de la Mediterrània, …).

Però tornem al cant dels ocells… A mi fins i tot, el cant dels ocellets m’arriba a provocar mal de cap, ja que el meu cervell està interessat (vulgui jo o no vulgui) en diferenciar cadascun dels diferents cants que se senten alhora. Hi ha moments en que un grup de ballesters (o falciots reials) xisclen mentre fan piruetes al cel, un gafarró es “desganyita” dalt d’una antena i en una altra un verdum i en una altra un merlot (el més melodiós). Mentre, creua volant una cadernera (xerrant, és clar), i els xiscles del xoriguer ens informen que s’està movent al voltant del campanar de Santa Maria. Escolto el cant d’un Oriol, però no em deixo enganyar, i en realitat és el ventríloc Estornell !

És un plaer poder gaudir del cant de tots aquests ocells lliures. Queda comprovat que no cal tenir a un ocellet tancat en una gàbia minúscula per poder gaudir de la seva bellesa, companyia i cant. Ara només falta que poguem fer més accions perquè la gent els conegui més i pugui apreciar-los en llibertat als voltants de casa seva, o al Parc de Can Solei – Arnús, o a la nova Plaça Pompeu Fabra, …

Verdum (o Verderol) menjant fruits de Troana a Dalt la Vila

El tamany importa

Una decidida política municipal en relació als Residus Sòlids Urbans (RSU) no és pas només renovar contenidors, ni assumir el fracàs d’un sistema exitós en altres municipis com és la recollida porta a porta.

A Badalona el percentatge de recollida selectiva està al 24,5% (dades 2009). Dades pobres, massa pobres per no emprendre accions valentes i decidides. La mitjana catalana al mateix any estava al 37,6%, i Terrassa, amb un nombre de ciutadans similar al de Badalona, està a aquests nivells (un 50% superior a Badalona).

Mirant la proporció dels diferents contenidors de la foto, ja es veu que la política municipal de RSU és de resignació. Com s’explica que la proporció de rebuig sigui tan elevada en relació als de selectiva?

Parlant amb particulars, el seu principal problema amb la selecció en origen és l’espai dins de l’habitatge on anar guardant els diferents “residus”. Caldrà donar-li una volta més al tema.

Però quan veus negocis que treuen les grans bosses i va tot al rebuig, et preguntes si no podríem fer accions cap a aquests. El volum que generen és elevat i el nombre d’interlocutors més limitat que no pas el de particulars, pel que en teoria és més fàcil realitzar accions amb un grau d’efectivitat apreciable.

Proporció de contenidors davant l'església de Santa Maria

Els consumidors podem promoure les energies renovables !

A falta de dades més recents, al 2009 a Espanya el 28% de l’energia elèctrica provenia de fonts renovables.

Des de la lliberalització del mercat elèctric en els contractes amb els particulars, han aparegut moltes comercialitzadores d’energia elèctrica (electricitat, o “llum” com diem molts), si bé a la majoria de consumidors només ens arriba informació de les grans que ja coneixíem.

Entre aquestes, ja n’hi ha que ofereixen energia elèctrica 100% d’origen renovable als mateixos preus que la tarifa TUR (Tarifa d’Últim Recurs, regulada pel govern), com és el cas de Gesternova o serà el de Som Energia (data inici prevista Set.2011).

El canvi de comercialitzadora és senzill, i ja només pagarem a la nova. La distribuidora, que és qui ens porta l’energia elèctrica fins a casa, seguirà sent la mateixa, i fins i tot l’energia elèctrica que ens arribi a casa pot ser en gran part d’origen no renovable. Però el que és segur és que si contractem energia verda, l’energia que nosaltres necessitem s’estarà subministrant a la xarxa de distribució elèctrica des de fonts renovables.

Si molts usuaris contractéssim energia verda, podríem aconseguir que el percentatge d’energia verda al sistema elèctric fos més elevat, forçant d’alguna manera a potenciar les renovables enfront les d’origen fossil o nuclear.

I per afavorir la promoció de les renovables, crec fermament que hem de demanar a la Comissió Nacional de l’Energia que en el seu llistat de comercialitzadores indiqui les que ofereixen energia elèctrica d’origen 100% renovable i quina autoritat les certifica. Aviam si a través del Facebook podem moure aquesta iniciativa…

Diuen que el client és el rei. I els consumidors som clients finals. Tots junts tenim més força de la que ens imaginem. I com que Internet ens uneix, espero que ho aconseguirem !

Plaques solars fotovoltaiques a l'edifici municipal "El Viver"

Gasodomèstics Vs Electrodomèstics

Entre els combustibles d’origen fòssil, el gas natural és el menys contaminant d’ells. I mentre l’energia elèctrica no sigui en gran part d’origen renovable (o lliure, com diu el mestre Ramon Folch), podem pensar en el gas natural com a font d’energia pels aparells domèstics dels habitatges.

Hi ha aparells domèstics que funcionen amb gas (gasodomèstics) que són més eficients energèticament que no pas els seus equivalents que funcionen amb electricitat (electrodomèstics). Per exemple la secadora o el forn.

Però em sorprèn que a diferència d’altres països, per aquí sigui gairebé impossible trobar una secadora a gas a les tendes. I que la majoria de forns que hi trobem siguin elèctrics. A què respon aquesta oferta comercial?

I ja que hi ha polítiques encaminades a millorar l’eficiència energètica, per què no hi ha estratègies per incentivar la utilització d’aquests gasodomèstics més eficients?

Per sort, també hi ha electrodomèstics cada vegada més eficients, sobretot els que utilitzen “bomba de calor” per generar escalfor (no molt elevada), amb una eficiència energètica molt superior als que utilitzen resistències.

El concepte de bomba de calor que ja utilitzen molts aires condicionats (extreure calor de l’exterior per portar-la a l’interior), s’està extrapolant a altres aparells com les secadores (consumint pràcticament la meitat) o per a sistemes d’aigua calenta sanitària.

Tapa del gas antiga, a un carrer amb llambordes a Dalt la Vila

El Pla de Mobilitat Urbana de Badalona

 

El Pla de Mobilitat de Badalona: Una oportunitat per a la participació ciutadana real i efectiva en un tema que ens afecta a tots

Xavier Ventura. Equip de mobilitat

Més tard del previst i desitjat, finalment s’ha iniciat el projecte per a definir el primer Pla de Mobilitat Urbana (PMU) de Badalona, tal com ens obliga la legislació vigent. Segons aquesta, un PMU té com a objectiu la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, i és l’eina bàsica que planifica les estratègies per assolir una mobilitat sostenible.

La mobilitat ens afecta a tots i cada vegada som més conscients dels conflictes en l’ús de l’espai públic i entre els diferents modes de mobilitat (a peu, bicicleta, turisme privat, vehicles comercials, autobusos, …), els problemes de congestió del trànsit, la contaminació atmosfèrica i acústica, la generació de gasos d’efecte hivernacle, els accidents a la via pública, etc.

Cal prendre mesures per millorar la mobilitat i les seves implicacions. Necessitem anar progressivament cap a modes més sostenibles, més eficients energèticament, menys contaminants i més segurs, i tot això sense perjudicar el desenvolupament socioeconòmic.

Fruit d’aquestes inquietuds va néixer el Grup de Treball de Mobilitat de la Coordinadora d’AAVV del Districte 1, el qual té com a objectiu tractar els temes comuns de mobilitat i realitzar aportacions al futur pla de mobilitat de Badalona.

Les empreses contractades per la Diputació per elaborar el PMU ja han començat les seves tasques. A la primera fase de diagnosi analitzaran la situació actual i la tendència de la mobilitat a peu, amb bicicleta, amb transport públic, amb vehicle privat motoritzat; l’aparcament (incloent zones de càrrega i descàrrega); seguretat viària; diagnosi ambiental; els accessos a zones industrials i centres de treball; els camins escolars; etc.

En la planificació del projecte, una vegada redactada la pre-diagnosi (foto actual de situació, amb les problemàtiques detectades), està prevista la participació ciutadana per tal de revisar-la i fer-hi aportacions, probablement ja a inicis de 2011.

Una empresa especialitzada promourà i gestionarà aquesta participació requerida per la legislació, si bé de moment encara no s’ha establert com serà aquest procés, que teòricament s’hauria de vertebrar al voltant del Consell de Mobilitat. En tot cas, caldrà garantir que qualsevol ciutadà pugui participar-hi.

Després de la diagnosi de problemàtiques, els tècnics del projecte plantejaran solucions a les mateixes, i novament tindrem una altra fase on podrem participar els ciutadans, en aquest cas per analitzar les propostes i fer aportacions.

Tinguem en compte que les propostes no seran del gust de tothom. Així doncs, preparem-nos per a trobar solucions de consens amb el suport dels especialistes, els quals aportaran dades objectives de la diagnosi. Aquestes solucions hauran de garantir un equilibri entre el respecte al Medi Ambient, la cohesió social i el desenvolupament econòmic. I no oblidem que la legislació ja ens obliga a aplicar mesures per reduir l’alt nivell de contaminació atmosfèrica que patim a la primera corona metropolitana.

Una vegada consensuat el PMU i el seu Pla d’Acció, en el que haurà de figurar una línia d’actuacions a realitzar pressupostades i en uns terminis determinats, aquest haurà d’anar al Ple per a la seva aprovació. Serà molt important que s’aprovi per unanimitat, pel que demanem a totes les forces polítiques municipals que s’impliquin en l’elaboració del Pla des d’un inici. I més si tenim en compte que serà aprovat en el proper mandat i que estarà vigent durant 6 anys (equivalent a una legislatura i mitja).

Així mateix, esperem que hi hagi una bona coordinació entre les àrees implicades de l’organització municipal. I per descomptat, que el Pla aprovat s’executi i no quedi en paper mullat. Finalment, s’haurà d’analitzar l’efectivitat de les actuacions implantades i comprovar si han tingut els resultats esperats.

Des del Grup de Treball de Mobilitat de la Coordinadora, seguirem el projecte d’elaboració del PMU i com es concreta finalment la participació ciutadana, i anirem treballant en la diagnosi per realitzar aportacions quan correspongui. Us animem a participar en el Pla. Comptem amb el Veïnat.

Article publicat al número 2 de la publicació El Veïnat (octubre 2010)

https://docs.google.com/fileview?id=0B-Wx-vE1OxhkOWZkMzJmODYtZDgzZC00OGRiLWFmNDEtYmEwZGIyZjA2ODhj&hl=ca

http://www.coordinadora-bdn.blogspot.com/

El dia de la marmota

Estem atrapats en el temps, tot segueix igual. Llegeixo el llibre “BADALONA: ciutat, mar i muntanya. 100 propostes per viure-hi millor”, de la Montse Bert i l’Helena Fusté, publicat fa 16 anys, i me n’adono que segueix plenament vigent. Només caldria actualitzar les dades i fer uns petits retocs, i semblaria que s’acabés de publicar (coincidint amb Sant Jordi!).

Poc hem avançat en aquest temps. Ja ens alertaven del canvi climàtic, i ens donaven unes pautes de comportament que avui en dia encara seguim demanant (i que per tant, encara no hem aconseguit).

Però penseu que encara podíem haver fet una comparativa més salvatge: Un altre llibre que tinc, “Manual de educación ecológica” va ser publicat a Alemanya el 1977. Fa 33 anys!

Can Miravitges, seu de l'Escola de Natura "Angeleta Ferrer"

Els arqueòlegs del futur

Els arqueòlegs del futur aniran a explorar els nostres abocadors per fer-se una idea de com era la societat de la nostra època. Les deixalles són un reflex de la societat que les genera, i els abocadors són un reflex del nivell de respecte al Medi Ambient d’aquesta societat.

Per sort, els abocadors controlats d’avui en dia (com el de la Vallensana) no són com els plenament contaminants de fa 20 anys (com el del Garraf, o el de Pomar en menor escala), i esperem que els d’aquí 20 anys encara siguin més respectuosos amb el Medi Ambient.

Detall d'una secció de terreny a l'antic abocador de Pomar

Els abocadors de Badalona

A Badalona podem veure dos tipus diferents d’abocadors:

1) Antic abocador de Pomar. Podem dir que és del tipus “del passat” (si bé en realitat no es va tancar fa tants anys) i “generalista” (inicialment s’hi abocava de tot). El seu mal acondicionament per emmagatzemar residus generava problemes mediambientals que la major part de la població desconeixia, tal com contaminació de l’aire i aigua, incendis, explosions de gas acumulat, …

Seria equivalent al nyap de l’abocador del Garraf però en una escala molt menor.

Ara forma part del Parc de la Mediterrània, i “pel que sembla”, actualment les emissions de gasos (principalment metà i CO2) i aigües contaminades (lixiviats) són nules o molt baixes. A més a més aquest any es durà a terme un segon projecte d’acondicionament de la zona.

2) Pedrera de la Vallensana. Una vegada acabada la seva activitat, el projecte inicial contemplava reomplir-la únicament amb runa procedent de la construcció, si bé es va autoritzar realitzar una prova pilot amb bales de residus inertitzats provinents dels ecoparcs (amb cert percentatge de matèria orgànica, i per tant susceptible de generar gasos i lixiviats). Les mesures de seguretat són les dels estàndards actuals (aïllaments i conduccions per a la recollida de gasos i líquids), i per tant, res a veure amb les pràcticament nul·les mesures dels antics abocadors.

Pel que es va poder veure a les recents III jornades ecologistes d’Els Verds Badalona, els resultats de la prova pilot demostren que fins el moment les emissions de gasos i aigües contaminants han estat molt baixes. Esperem que així ens ho confirmin i expliquin en detall els responsables del projecte a la jornada que es farà al Viver aquest dimarts 16/3/10.

Malgrat aquests bons resultats inicials, ens hem de mostrar prudents ja que desconeixem l’evolució futura d’aquests residus. Avui en dia encara no sabem què fer amb la totalitat dels nostres residus, ja que no som capaços de tornar al seu origen (o re-utilitzar-los) cadascun dels diferents tipus de residus. La solució ideal no és amagar els residus que generem, si bé en l’actual societat consumista ens serà difícil aconseguir millores en el tractament final de les deixalles que generem.

D’altra banda, en la vessant paisatgística del projecte de la Vallensana, esperem que l’operació de cirurgia estètica que faran a la pedrera vagi bé i que en un futur no gaire llunyà cicatritzi correctament el gran tall que es va fer a la muntanya al llarg dels anys que van durar les extraccions. Geològicament no serà el mateix, però com a mínim confiem que es recuperi paisatgísticament.

Xemeneia d'alliberament de gasos a l'antic abocador de Pomar